Cap reforma normativa fará la llengua normal. L'únic que la fará normal és que el catalá sigui necessari per viure i progressar allá on es parla. Peró sense una reforma l'enorme esforÇ per recuperar l'ús social será sempre entrebancat pel que era només una proposta técnica feta per algú, Pompeu Fabra, que no va voler mai que es convertís en dogma.Si el marc social estira cap al castellá, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, contradiu la intuïció del parlant menys interferit, la sensació d'artificiositat, de dubte general i irreparable pot tenir, está tenint, un enorme efecte desencoratjador. La correcció pot acabar sent el patrimoni d'uns especialistes que es continuaran barallant mentre l'usuari es resigna a no saber-ne.Ben lluny d'aixó, aquest llibre aposta per una correcció a l'abast de l'usuari mitjá. Que s'actualitzi en la dialéctica entre corrector i corregit i doni resposta a les necessitats comunicatives. Una normativa per fer del catalá la llengua d'aquest país en la societat multiétnica del segle XXI.
