A casa ens van ensenyar a demanar les coses «sisplau», a l'escola ens feien desitjar bon dia tan bon punt entrávem per la porta i a l'institut ens van explicar que la clau estava en el respecte. Peró, tot d'una, quan van aparéixer les xarxes socials, una bona colla va deixar de banda la (bona) educació i va cedir a la temptació d'esbravar-se a cópia d'insults... I com que l'eclosió de les xarxes va coincidir amb el procés, Catalunya i els catalans ens vam convertir en un blanc perfecte. La nostra reacció sol ser ignorar l'insult, eludir l'atac desproporcionat, no donar peixet a la catalanofóbia... peró també hi ha algú que s'ha dedicat a respondre'ls de la millor manera possible. Amb humor. I que fa públiques i extensives les seves enginyoses répliques a través del blog Societat anónima. Perqué per respondre a segons quins insults no n'hi ha prou amb 140 carácters. Cal una carta. Una que comenci amb un «estimat (o no)».
