Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com sÆesdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores ùdues trobairitz ben modernesù dÆaquest text genèricament escà pol i inclassificable, hi estableixen un dià leg poètic en què la distinció de lÆuna i de lÆaltra veu és supèrflua o prescindible, perquè el que realment importa és el flux onÃric i imaginari, lÆexercici calidoscòpic en què la bellesa literà ria nÆés el guany més reeixit i destacable. Cada puntada, un mot articula un recorregut interminable de paraules, un camà dÆanada i de tornada permanent, cÃclic i indissoluble. Dues veus complementà ries i confluents que descabdellen un corrent infinit de paraules etèries i improvisades. Tot plegat configura un tapÃs teixit sobre lÆespai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat.
