AA.VV
Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer que ha estat publicada al BOE el dia 7 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012. Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que será válid per a les próximes convocatóries. L'arc históric que va de Kant a Habermas, de la Il lustració a la Postmodernitat, de l'Idealisme alemany a l'era d'internet, és, sens dubte, l'época més apassionant del pensament filosófic. La Il lustració neix a les Illes Britániques, s'executa políticament a FranÇa i és pensada a Alemanya. Els tres primers temes d'aquest volum, dedicats a Kant i Hegel, tenen a aquella com el context creatiu en qué sorgeixen les grans idees que defineixen la Modernitat: subjectivitat, ciéncia positiva, diferenciació de les esferes de valor i teoria de l'estat modern. El s.XIX suposa el gran avanÇ de les ciéncies i l'impacte d'aquestes en l'experiéncia filosófica: positivisme, marxisme i tot tipus d'irracionalismes (primacia de la voluntat de viure, de la voluntat de poder, de l'individu, de l'inconscient, de l'existéncia, etc.) convergeixen entre si per lluitar contra els grans sistemes racionalistes hieratitzats en Kant i Hegel. Així, la gran carcassa racional, heretat de l'Idealisme alemany va ser fetes miquetes des d'aquestes postures mancades d imaginació quant a la seva racionalitat, peró de gran recorregut en quant específiques experiéncies filosófiques que recuperaven aquelles dimensions humanes que, per la seva idealització, l'Idelismo alemany havia oblidat i gairebé enterrat. Les noves experiéncies filosófiques es fixen en la voluntat de viure, en la voluntat de poder, en l'inconscient, en el món de la vida, en l'existéncia, en el llenguatge, en la societat i en l'história. Veritablement espectacular és l'impacte del gir lingüístic en totes aquestes filosofies. La Fenomenologia es converteix en Hermenéutica, el marxisme transformat en teoria crítica, es converteix en Pragmática, la psicoanálisi es torna en una hermenéutica del profund, les reflexions de Heidegger sobre l'ésser es desplacen cap al llenguatge com a obertura del món, la filosofia analítica fa el seu propi recorregut que va des de Carnap i Frege (primacia de la sintaxi i la semántica) a la pragmática de les Investigacions filosófiques de Wittgenstein. Finalment, el llenguatge crea a través d'internet una original forma d'interpretar la realitat, aixó és, la história, el món i a nosaltres mateixos.
