El diáleg epistolar entre Joaquim Molas i Joan Oliver arrenca el 9 d'octubre de 1959 i avanÇa com una coreografia mitjanÇant el maneig d'alguns temes recurrents, com, per exemple, l'adaptació del Biompiani. Continua després del retorn de l'estada a Liverpool de Molas, on acaba de descobrir un dels ascendents del seu métode crític, o del métode que usá ben bé durant una década: la interpretació marxista de la história literária. A partir de 1963, peró, el diáleg sembla que es redueix a un monóleg interpretat únicament per Oliver. Apareixen, de tota manera, la confidencialitat, el consell recíproc, les lectures o les estrenes teatrals i cinematográfi ques. Sovintegen els silencis del catedrátic, els projectes compartits de muntar revistes que, "sentimentalment il·lusos", saben que d'antuvi seran prohibides. O bé aquelles qüestions més mundanes: el preu de la carn al mercat, l'estat de l'humor de viure i quantes monedes tenen tots dos intel·lectuals a la butxaca.
