Un dels trets més característics en el tractament del terror dins l'obra narrativa d'Edgar Allan Poe és la barreja d'elements própiament terrorífics amb altres que només ho són només d'una manera indirecta. En els relats que integren aquest volum -entre els qual es troben alguns dels més memorables de l'autor- hi ha tot un ventall de maneres d'apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadávers, i també la típica opressió psicológica que prové d'alló que és extraordinari: alló que va més enllá dels sentits i de la lógica.
