L'estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de Valéncia ha restat prácticament inédit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la década de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l'avanÇament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral.lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d'história. En concret, la defensa dels Furs de Valéncia, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l'aparició d'una consciéncia col.lectiva própia, que diferenciava els habitants del regne de Valéncia, els valencians, dels altres pobles de la Corona d'Aragó i la resta d'Europa.
