El poemari Esferes coincidents conté una mateixa realitat des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna de les "finestres d'interior" que ja s'anuncien al subtítol és una cara del políedre de l'entorn: a través de la primera finestra s'hi pot reconéixer alló més próxim, íntim i familiar; la segona mostra l'estat actual d'una nació que pot ser ben palpable o del tot fonedissa, i, guaitant per la tercera, es nota l'embolcall que representa el món tot sencer i llunyá. Els elements d'aquest context tant personal com inabastable tan sols poden confluir en una mirada intencionada, com en el pati interior d'una casa.
