Fem safareig pretén donar veu a les dones que anaven als llavadors, perqué aquests no només han estat lloc de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat on compartir experiéncies i converses. Podríem dir que venien a ser quelcom semblant a les xarxes socials de l'época. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones, al llavador i pobre de l'home que s'atrevira a rondar per allí! Aquest treball permet conéixer de prop llavadors de gran bellesa, a la vegada que treu a la llum el testimoni d'una trentena de protagonistes i estableix un diáleg entorn el procés de la bugada. Tot plegat vol servir d'homenatge a tantes dones que carregaven cada dia amb una tasca tan feixuga com silenciada.
