Som a l'estiu de 1991, en plena onada de calor. El Park és un complex d'edificis baixos, cases adossades i blocs de pisos de formigó on hi viuen milers de persones que lluiten per trobar feina, cuidar-se els uns als altres i qui dia passa, any empeny. Com molts dels seus veïns, Michael i Francis són fills d'immigrants: el pare va desaparéixer i la mare va venir de Trinitat amb el somni de convertir-se en infermera i, en canvi, combina tres feines, viatja en autobusos durant hores i torna a casa tan esgotada que de vegades no pot ni dormir. Mentre ella lluita per tirar endavant, els seus fills Michael i Francis aprenen els codis per sobreviure al Park. La história salta entre els anys noranta, l'adolescéncia de Michael i Francis, i el present, en qué tot és més fosc i més trist, i Chariandy revela un món de violéncia i esperances frustrades en qué els lligams familiars, delicats i indestructibles, són imprescindibles per a la supervivéncia. Quan al Park augmenten la violéncia i la preséncia policial, la sensació de fatalitat s'imposa i el lector sent bategar a la boca de l'estómac la precipitació de la tragédia. Germá és una novel·la poderosa i intensa, desoladora, plena de vida, que explora la lleialtat i la forÇa de l'amor fraternal, la fragilitat de l'existéncia, la raÇa i la identitat i la violéncia dels prejudicis i del poder.
