Ací ens hem reunit tots arran de les pandèmies mundials, de la premsa hiperexcitada i addicta al MDMA i de l'abundància de la paraula "crisi", que ja serveix per a qualsevol menester. Hipocondria, mon amour! es presenta doncs com una garbellada de textos estúpids que tracten diferents temes des del punt de vista dels qui tenim por "i advocació" a les malalties. Bé, en realitat no. Només és una excusa barata per a parlar sense un criteri clar de la filosofia, de la política, de la ciència o de la societat. En definitiva, d'un món que sembla estar malalt, però que en realitat és imbècil.
