Una veu se'ns adreÇa des d'una experiéncia singular. No és l'itinerari d'un filósof, ni el d'un teóleg, ni el d'un intel·lectual professional. Es el recorregut de qui deixa la universitat i se submergeix en una vida de pagés i de pastor, tal com, pocs anys abans, la seva compatriota Simone Weil havia deixat la docéncia de filosofia pel treball en una fábrica. Marcel Légaut testimonia -en la selecció de textos que que hem titulat Itinerari- una recerca en el terreny humá i espiritual que convida a superar les inércies que genera la pertinenÇa a una tradició de segles. Légaut assenyala que la fi de la cristiandat exigeix deixar de ser creient de creences i passar a ser home de fe dins la própia tradició; demana ser del propi temps i adult tant en l'ordre religiós com en la resta d'ámbits de la vida, i no deixar la renovació del cristianisme als religiosos ni limitar-la als terrenys litúrgic i pastoral: és tota una mutació el que li cal al cristianisme, una mutació que, més que reglamentada, ha de ser descoberta per cadascú.
