J.V. Foix o la solitud de l'escriptura gravita sobre els llibres que formen el Diari 1918 i els escrits crítics que l'envolten per aproximar-se al pensament poétic de l'autor. El concepte d'escriptura de Foix es defineix en termes d'autopercepció de la solitud essencial en qué es troba l'individu contemporani, una autopercepció que es debat en el territori de la investigació en poesia. La crisi de l'individu que revelen els primers escrits de Foix plantejará, també en el territori de la poesia, l'esperanÇa de recobrament de la identitat esquerdada. en aquesta idea, el fet que Foix recollís una gran part de la seva producció en prosa poética sota el títol Diari 1918, és a dir, dins un marc problemáticament autobiográfic, no pot considerar-se una anécdota. Tota escriptura de carácter autobiográfic és la refiguració d'una história: en el cas de Foix, la história d'una escriptura.
