Una història colpidora d'esperança i de reconstrucció d'una dona que decideix trencar el silenci i enfrontar-se al més dolorós que li ha passat a la vida i que la va obligar a romandre callada. La Mònica pateix un avortament quan fa poques setmanes que està embarassada. Aquest daltabaix fÃsic i emocional li fa despertar un record molt dolorós de la infantesa que fins ara havia quedat amagat en un racó de la seva memòria. Aquest record la persegueix i la seva vida s'estronca. Aixà comença, per a ella, la cerca d'un camà per drenar el dolor que la paralitza i per recuperar la veu segada, el dret a parlar. Qui ens ensenya a defensar-nos de les persones amb qui confiem «Parlar és dolorós però alleuja. No existeix un camà innocu, això ja ho he entès. Cada pas que faig em requereix després un perÃode de calma per tornar a trobar el meu centre i no perdre l'equilibri. Deixe passar el temps, el temps no cura, però bressola».
