En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s'ha produït un gir copernicá en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, alié, distant i, per molts, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions africanes. ¿Significa aixó que Déu ha deixat de tenir preséncia i eficácia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com gegantines lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interés de les societats del segle XXI Lluís Duch s'enfronta en aquest llibre a l'exili de Déu de les nostres societats contemporánies conscient de l'egocentrisme o la ingenuïtat que suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i es mostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment i culturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.
