Una colla de personatges singulars viuen la seva vida en una ciutat que s'insinua, peró que mai no es mostra del tot. Centenars d'individus, perfectament identificats els uns (Leónides, el Nesto de Vinarós, la Cucales, el Quico Llarg...), absolutament anónims els altres (el menjador de pipes, la bevedora de taronjada, la dona del davantal verd...), transiten per carrers i places arrossegant les seves preocupacions i manies. Alguns d'aquests personatges opten per tancar-se a casa de seguida que poden per edificar, entre els murs familiars, un món fet a mida. Altres concentren la vida en un bar. Alguns s'alien amb altres, pugen a les respectives esquenes i munten una arquitectura humana. D'arquitectures humanes tracten aquests relats. D'amors no correspostos, esperes eternes, records que s'esvaeixen i presents fugissers. Tot s'aguanta, peró, amb la fragilitat de les coses efímeres. Amb el temor que un buf d'aire, l'emissió d'una paraula, les faci trontollar.
