Una veu nova, lliure de prejudicis, que aprofita hábilment recursos narratius cinematográfics Amb un gran enginy, Gerard Guix crea una teranyina de personatges i situacions xocants, que manté sempre la tensió del lector Una novel·la descarada, perversa, subtil La deriva dels continents és una novel·la amb cops amagats. En el capítol final (que, de fet, obre el llibre), tres nens de camí cap a l'escola, l'Oscar, el Tete i el Martí, canviaran les vides d'un grapat de personatges anónims. Vinculat al món del cinema i el teatre, Gerard Guix construeix una faula contemporánia, ágil, imaginativa, en qué sembla cedir tot el protagonisme a l'atzar i l'absurd. Una paralítica que cau per l'escala, un músic homosexual que vol suïcidar-se en un hotel, un xinés que espera l'autobús a les quatre de la matinada, una parella d'infermers en una ambuláncia a tota velocitat, la ciutat silenciosa, deserta i indiferent... Al llarg de la novel·la, Guix pren i reprén amb subtilesa el fil dels diversos personatges i va teixint una trama de situacions que manté la tensió del lector fins al final, quan, segons totes les expectatives, «les coses només poden anar millor».
