Des de l'any 1997 C. A. Trepat ha tingut al seu cárrec una matéria de lliure elecció de la Universitat de Barcelona titulada "Didáctica de la História de l'Art". Des de l'any següent fins el 2002 va convertir la seva tasca professional en una recerca sobre la própia feina didáctica. Aquesta s'ha nodrit de dues fonts principals: la redacció d'un dietari i les reflexions escrites quinzenals dels seus alumnes sobre el propi procés d'aprenentatge, inclosa la resposta individual a cadascun d'aquests escrits i una avaluació final de l'alumnat al llarg de tot el procés. De tot plegat n'ha sortit aquesta proposta de formació inicial del professorat que pretén ser una via, entre d'altres, per plantejar una didáctica de la História de l'Art que fugi de l'enciclopedisme, tan criticat per estéril com practicat de manera encara reiterada. L'obra va meréixer el premi BATEC a la innovació i recerca educativa de l'Ajuntament de Lleida en la seva edició de l'any 2002.
