Qui va ser el Rubio Per esbrinar-ho cal que viatgem a la Valéncia dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un régim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaÇ de perdre nou mil pessetes de l'época en una partida "histórica". Justament en aquelles circumstáncies tan poc favorables tots dos es van conéixer, i és a través de la seua relació -la d'un pare i un fill per voluntat própia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d'uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els "amarradors", "joqueros", i "cremaors" de tota mena que poblen les partides, a més d'un llaurador ludópata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Peró per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l'hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirá una influéncia decisiva en el Torrent d'aleshores i en el del futur.
