AA.VV
Els articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann són una mostra de l'evolució de la historiografia francesa, británica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle XX. MitjanÇant la lectura dels treballs es poden copsar quins han estat els moments de ruptura i com ha evolucionat el pensament historiográfic contemporani respecte als conceptes de "veritat", "espai", "temps" i "intencionalitat" de la historiografia clássica. Com diuen els editors, hi ha dos períodes en qué els canvis han estat realment significatius: als anys trenta, quan triomfa la história social sobre l'historicisme, sobretot a FranÇa i a la Gran Bretanya, i, als anys setanta i vuitanta, durant els quals es produeix arreu una diversificació de plantejaments conceptuals i metodológics. Cal tenir present, peró, que aquests dos moments d'innovació de les concepcions teóriques i de les praxis historiográfiques han estat plurals dins cada tradició i sensibilitat. Les divergéncies han conduït a un bon nombre de polémiques, com reflecteixen els textos editats. La historiografia del segle XX, peró, no es pot reduir només a aquests dos estats de mudanÇa. La forÇa dels debats entre marxistes i no marxistes, entre els defensors dels processos de modernització enfront dels estudiosos de la vida quotidiana o bé les discussions sobre els métodes més adequats d'observació dels fenómens socials, demostren, tanmateix, que som lluny d'acabar aquell vell "combat per la história" que anunciava Lucien Febvre.
