Amb el poema épic Mireia, el més célebre de Frederic Mistral (Premi Nobel de Literatura 1904), s aconsegueix una veritable fita en el renaixement de les lletres occitanes. L obra, que en dotze cants narra la história d'amor de Mireia amb un pobre cistellaire, retrata el paisatge de ProvenÇa amb tota la seva llum i reflecteix l auténtica bellesa de la vida i les feines del camp amb majestuosa simplicitat. L éxit popular de Mireia fou immediat. La poeta Maria-Antónia Salvá (Palma de Mallorca, 1869 Llucmajor, 1958), encoratjada per Carner i pel propi Mistral, va traduir l obra l any 1917 i, en paraules de Josep M. de Sagarra, va aconseguir «una de les més belles gestes de la nostra poesia. Mireia sortia de les mans de Maria-Antónia Salvá tan pura i tan salvatge com el poema provenÇal.» Aquesta edició recupera la primera versió de la traducció, amb tota la forÇa i el ritme originals, sense els retocs extraliteraris que s hi havien fet en edicions anteriors.
