La presència de la naturalesa en lobra teatral dÀngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què lautor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què sinclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de lespai. Aquest estudi demostra que lobra dramàtica de Guimerà, un clàssic duna vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
