No hi ha sinó un problema filos.fic vertaderament seriós: el suïcidi.» Amb aquesta asseveració tan contundent sÆinicia lÆassaig El mite de Sísif, dÆAlbert Camus. Podríem pensar que es tracta només dÆuna exageració ret.rica, amb lÆobjectiu de posar en el primer pla de la discussió filos.fica una qüestió que, si bé no ha deixat mai de ser-hi dÆalguna manera present ùaquesta antologia nÆés una provaù, no ha arribat tampoc a conquerir mai lÆestatut de pregunta fonamental entre els fil.sofs. LÆafirmació de Camus, aix. no obstant, no té ben res dÆexagerat. La qüestió del suïcidi ens situa en un ordre de la reflexió previ a qualsevol altra pregunta filos.fica. O, dit dÆuna altra manera: no hi ha pregunta filos.fica que pugui arribar a tenir plenament sentit si no ens hem plantejat prèviament la qüestió del suïcidi. Perquè plantejar-se i intentar respondre qualsevol pregunta ja implica un rebuig tàcit del suïcidi, lÆacceptació dÆuna vida que ens ha estat donada de viure només com a opció, no pas com a obligació
