"Mestressa de casa troba temps per escriure relats", declarava el titular dÆun dels primers reportatges sobre la jove Alice Munro, lÆany 1961. Cinquanta anys més tard, al Canadà li diuen "el nostre Txèkhov", els grans autors americans la consideren una mestra, el públic dÆarreu del món la llegeix en una vintena llarga de llengües i el jurat del Nobel la té present cada any. Els seus escenaris són petites ciutats canadenques, els seus personatges hi fan una vida domèstica que té tot lÆaspecte dÆuna bassa dÆoli, i amb un gest mínim, sorprenent, de conseqüències gegantines, les seves protagonistes són capaces de capgirar-ho tot.
