Ombres entre tenebres és el primer llibre en llengua catalana que novel·la la retirada i les vivéncies llastimoses dels fugitius republicans als camps de concentració francesos, on milers de catalans van haver de sobreviure en condicions infrahumanes després de la desfeta del 1939. Constitueix un document impagable de la história contemporánia, atés que l'autor va compartir durant més d'un any les adversitats i els horrors que posa en boca dels protagonistes. Homenatge a l'éxode dels més desvalguts, als homes i les dones que ho deixaren tot enrere per salvar la vida, esdevé, en paraules de Doménec Guansé, «una recusació i una punyent denúncia de l'esperit feixistoide o de toleráncia i simpatia imbécil amb el feixisme que bestialitza tot el que toca».
