Tahar Ben Jelloun (Fes, Marroc, 1944) és un dels novel·listes més célebres i un dels intel·lectuals més llegits i compromesos del món francófon actual. Ha publicat un gran nombre de novel·les, assaigs, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre altres, el premi Goncourt el 1987 amb La nit sagrada (Edicions 62, 1988), el premi Global Tolerance de la ONU el 1998 amb El racisme explicat a la meva filla (Empúries, 1998) i el premi Impac de Dublín el 2004 amb Una abséncia enlluernadora de llum (Empúries, 2001). L any 2005 Empúries li va publicar la seva darrera novel·la, L últim amic.Tánger, principis dels noranta. Un grup de joves es reuneix sovint al café Hafa, al costat del mar, des d on observen les costes d Espanya i, de nit, els llums que dibuixen el perfil del paisatge. Dia rere dia somien amb aquesta terra que els sembla tan propera. Un d ells, Azel, fastiguejat per la perspectiva d un atur etern i pel régim autoritari del país, está decidit a partir, a emigrar en busca d un futur millor. Coneix de primera má el risc que comporta creuar l estret en una pastera perqué ha patit la mort d un dels seus cosins, peró res no el fará canviar d idea, vol emigrar. Quan ja está gairebé desesperat, Azel coneix en Miguel, un espanyol ric que, sota la seva protecció, li proposa anar a viure amb ell a Barcelona. Azel accepta la proposta i es llanÇa cap a un futur incert, que no ho és tant com el que l espera al seu país. Amb habilitat i sense autocomplaenÇa, Tahar Ben Jelloun construeix un relat realista sobre els drames diaris de milers d homes i dones que somien amb un món millor que el que els ha tocat viure.
