La relació entre Catalunya i Espanya es troba en un procés d'involució que, segons Jordi Pujol, s'ha accelerat molt en tots els camps. La pressió del conjunt de l'Estat s'ha accentuat sense gaires diferéncies de color polític, i actualment Catalunya es veu empesa a un procés de residualització. Si es fa un repás dels episodis més significatius de la relació entre Catalunya i Espanya de les últimes décades, es constata que l'actitud catalana de responsabilitat i de solidaritat no ha estat corresposta. Ben al contrari. L'Estat ha practicat i practica una política que trenca els ponts, els "ponts de diáleg" que defensaven Salvador Espriu i tota una generació.El 30 de marÇ de 2011, l'expresident de la Generalitat de Catalunya va fer públiques unes reflexions en una conferéncia que reproduïm íntegrament i que va sacsejar moltes consciéncies, per la revisió d'alguns plantejaments. «Després de molts anys de mirar de dissuadir els qui optaven per l'independentisme -va manifestar Jordi Pujol-, ara em trobo que no tinc arguments per rebatre'ls. Llevat del de la seva difícil viabilitat i del seu risc intern». Per evitar els perills tant de la inércia com del simplisme, convé llegir aquest llibre.
