Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms ama¬guen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb aquest llibre Miquel Izquierdo dóna a conéixer una de les recerques més sorprenents en l'ámbit de la censura castellana. Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiástic, Sirvent es veu forÇat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d'escriure en clau i traduir o fer traduir la própia obra, originalment en llengua catalana, al castellá. Posteriorment, l'absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuará treballant en la creació literária sota el nom de William Shakespeare i en anglés. L'equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra será alhora el grup fundador de la maÇoneria anglesa. L'aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maÇons ha permés de resoldre la incógnita de la identitat de Shakespeare, i retornar-la a l'escriptor catalá. També ens permet de posar a la llum qui representaven en realitat Macbeth, Don Quixote o Cide Hamete Benengeli; i descobrir quina relació hi ha entre Rinconete, Sancho Panza o Persiles. El bard dels enginys reneix en el quatre-cents aniversari de la mort, restituït com el príncep de les lletres catalanes i un dels seus fills més preclars, amb el goig de compartir-ho amb els pobles lliures del món.
