Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'históries, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua história i alhora construint la história de tothom. Es una novel·la histórica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valenciá, del 1919 al 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. Es una novel·la policíaca, amb un assassí en série que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre les seues víctimes. Es una novel·la sobre un amor, si no impossible, dificultós com tots els amors, una novel·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distáncia entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hómens, peró sobretot les dones, troben per a poder ser alló que volen ser o alló que són, tot buscant la llum entre les tenebres.
