Quan l'Alícia sent l'olor del café que el seu espós, el senyor Jules, li ha preparat, s'aixeca del llit. Aquest ritual es repeteix cada dia, cada dia fins al matí que l'Alícia se'l troba sense vida al sofá de la sala d'estar. Mentre Jules es va convertint a poc a poc en una estátua que sembla feta de marbre, l'Alícia fa memória del passat i aconsegueix dir-li alló que no havia tingut mai cor per expressar. En el procés d'adonar-se de la pena per la pérdua del seu marit, David, un nen autista que viu al mateix edifici, n'esdevindrá part imprescindible de manera inesperada. Aquesta commovedora novel·la belga ha estat traduïda a moltes llengües i ha esdevingut tot un fenomen; hi ha hagut països on se n'ha venut més de 120.000 exemplars.
