A l'últim quart de segle xv, Valéncia és la capital demográ¬fica, comercial, financera i lúdica de la península, la noblesa s'hi trasllada i una avantguarda d'artistes d'Europa també, el patriciat es torna rendista i pretén viure dels préstecs a la Corona, la festa i el luxe hi sovintegen fins al punt que els estrangers s'hi enlluernen i els seus productes assoleixen prestigi internacional. Els seus estaments ajornen la pugna social i reten culte a les exhalacions literáries en certámens i tertúlies. Els símptomes són, plenament, els d'una capital amb residéncia de reis, peró els sobirans només hi vindran quatre vegades en trenta-set anys, perqué els Reis Católics s'estimaven més de viure en una perpétua cort itinerant per Castella, l'únic regne peninsular que no tenia una capital política definida. Valéncia capital de les Espanyes i seu dels Reis Católics fa un giravolt a la história tradicional espanyola.
