Valentí Gómez i Oliver, barceloní de naixement i resident des del 1969 a la ciutat eterna, mai ha deixat de viatjar a Nova York. DÆençà lÆany 1993 hi ha sojornat amb assiduitat, fins al punt que la intensitat de la relació de lÆartista amb la metr.poli ha generat en el poeta una necessitat gairebé essencial dÆexpressar-la i fer-la obra. DÆaquest vincle sorgeix Retaule de Nova York, una conjuminació de poemes, prosa poètica i dibuixos (llapis i aquarel·les). El conjunt de lÆobra confegeix una mirada íntima sobre tota la ciutat que, en paraules de lÆautor, «veu i enraona, una ciutat que és un espill on tots nosaltres ens hi veiem reflectits», on fins i tot els petits detalls esdevenen protagonistes. En definitiva, una Nova York on sÆhi poden encabir moltes altres nova yorks, atès que la pregona pretensió de lÆautor és establir un diàleg amb la Nova York que cadascun dels lectors porta al cor, un cop ha passejat per la ciutat i també, perhaps, ha entrat al Retaule.
«"LÆantiguitat modernitzada i la modernitat antiquada", així has denotat Roma
i Nova York, els dos grans vèrtexs imperials units en el temps, que no en va
des de NYC es va enviar aquell Grito hacia Roma; un quiasme àncora inicial
dÆaquest Retaule - Teatre de la Mem.ria on els esperits errants podran perdresÆhi
i alhora trobar-sÆhi, apreciat autor ap.crif en el sentit etimol.gic del mot.
Cura et valeas!»
Miquel de Palol
«àveig aquest Retaule com una .pera c.smica on es condensen elements
universals a través del prisma dÆuna de les ciutats més apassionants de la
hist.ria, Nova York, la darerra Babel, el nostre mite vivent, la ciutat de ciutats
que encara ara perdura després del major espectacle televisiu de la hist.ria de
la humanitat: lÆ11-S, una oda al terror que, en certa manera, també apareix com
un espectre dins del Retaule».
Jaume C. Pons Alorda
