«La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys i la tardor s'espolsava les lleganyes. Durant tot l'hivern precedent havia estalviat forÇa diners, jugava a básquet, i havia preparat el viatge romá assistint a classe als vespres a l'Institut Italiá del passatge Méndez Vigo de Barcelona».«Cada dia apareixen "coses" noves. Es per aixó que el viatger haurá d'estar sempre, com la ciutat, alerta i atent davant la quantitat de meravelles que les entranyes de Roma ens aniran subministrant, com si s'hagués metamorfosat en un "volcá dels prodigis"».«Roma és una ciutat que d'enÇá el dia en qué vaig comenÇar a viure-hi, sempre he portat al meu sarró. Caure a les seves xarxes resulta "quasi" inevitable, i en conseqüéncia el dia que me n'allunyi (físicament), estic del tot cert que no m'abandonará (espiritualment) mai més». Veure article de David castillo a El Punt Avui en aquest enllaÇ.
